Cinta Solà Fusté, ha guanyat el tercer premi de la convocatòria Sambori d'aquest curs !!!
N'estem molt satisfets.
Us deixem el seu conte...
El monstre Angelet
Hi havia una vegada un monstre anomenat Angelet, encara que era monstre , era molt dolç i es portava molt bé. Però sempre jugava tot sol, a fora al jardí de casa seva. Una tarda , va fer molt i molt de fred i també molt i molt de vent, com un huracà i totes les seves joguines se’n van anar volant cel amunt.
Pobre Angelet…no tenia en qui jugar. El seu pare treballava molt tot el dia, la seva mare igual i el seu germà gran era un monstre trapella que després de l’escola feia les mil i una, i de vegades li agradava amagar-se al bosc i fer por als nens. Mai volia jugar amb Angelet perquè deia que era molt avorrit.
A més, també havia perdut les seves joguines: les pilotes de colors, la baldufa i els trencaclosques, perquè se les havia endut el vendaval.
Un dia, buscant el conte que més li agradava llegir, “Per què fan por els monstres?”, va trobar un joc de taula en una capsa. A la capsa hi havia unes lletres que deia: “Carcassone” i va pensar: què bé!!! Amb aquest joc podré jugar sol!!
Se’n va anar al bosc a jugar perquè sempre s’està millor al bosc que a casa i al tocar la branca d’un arbre, es va obrir una porta de fusta que conduïa a un passadís on hi havia un cartell que deia: Per aquí arribaràs a l’Illa Monstre.
Angelet, era un monstre dolç però molt valent i va anar cap allí. I en arribar a l’Illa va veure un nen assegut a la sorra de la platja molt avorrit i trist perquè tampoc tenia amb qui jugar. Quan el nen va veure a Angelet , encara que era un monstre, no va tenir por i es van fer amics.
Angelet li va preguntar si volia jugar a “Carcassone” i el nen, que es deia Ivan, va dir que sí.
-Doncs haurem d’anar al bosc! –va dir el petit monstre.
Quan anaven cap al bosc van trobar un altre nen que plorava perquè un monstre l’havia espantat.
–Segur que ha estat el meu germà! No ploris. Vine a jugar amb nosaltres.- Va dir Angelet.
I així va ser que tots tres es van fer amics i van jugar sempre junts. No havien tingut mai amics i ara serien amics per sempre.
Cinta Solà Fusté. 2017
N'estem molt satisfets.
Us deixem el seu conte...
El monstre Angelet
Hi havia una vegada un monstre anomenat Angelet, encara que era monstre , era molt dolç i es portava molt bé. Però sempre jugava tot sol, a fora al jardí de casa seva. Una tarda , va fer molt i molt de fred i també molt i molt de vent, com un huracà i totes les seves joguines se’n van anar volant cel amunt.
Pobre Angelet…no tenia en qui jugar. El seu pare treballava molt tot el dia, la seva mare igual i el seu germà gran era un monstre trapella que després de l’escola feia les mil i una, i de vegades li agradava amagar-se al bosc i fer por als nens. Mai volia jugar amb Angelet perquè deia que era molt avorrit.
A més, també havia perdut les seves joguines: les pilotes de colors, la baldufa i els trencaclosques, perquè se les havia endut el vendaval.
Un dia, buscant el conte que més li agradava llegir, “Per què fan por els monstres?”, va trobar un joc de taula en una capsa. A la capsa hi havia unes lletres que deia: “Carcassone” i va pensar: què bé!!! Amb aquest joc podré jugar sol!!
Se’n va anar al bosc a jugar perquè sempre s’està millor al bosc que a casa i al tocar la branca d’un arbre, es va obrir una porta de fusta que conduïa a un passadís on hi havia un cartell que deia: Per aquí arribaràs a l’Illa Monstre.
Angelet, era un monstre dolç però molt valent i va anar cap allí. I en arribar a l’Illa va veure un nen assegut a la sorra de la platja molt avorrit i trist perquè tampoc tenia amb qui jugar. Quan el nen va veure a Angelet , encara que era un monstre, no va tenir por i es van fer amics.
Angelet li va preguntar si volia jugar a “Carcassone” i el nen, que es deia Ivan, va dir que sí.
-Doncs haurem d’anar al bosc! –va dir el petit monstre.
Quan anaven cap al bosc van trobar un altre nen que plorava perquè un monstre l’havia espantat.
–Segur que ha estat el meu germà! No ploris. Vine a jugar amb nosaltres.- Va dir Angelet.
I així va ser que tots tres es van fer amics i van jugar sempre junts. No havien tingut mai amics i ara serien amics per sempre.
Cinta Solà Fusté. 2017
